Després de més de 50 anys de la creació del "Colegio
de Profesores y Licenciados en Educación Física", ara "Col•legi
de Llicenciats en EF i CAFE", al principi l’activitat física i l’esport
per tradició va estar en mans principalment de militars (donat la
importància de l'EF i l’esport en poder inculcar altres "valors" relacionats
amb la identitat nacional i control de la joventut) i metges (inicialment
es van introduir per la capacitat de l’exercici físic en la rehabilitació
de moltes malalties).
Val a dir que els primers 25-30 anys de creació de la llicenciatura
pensada inicialment per cobrir la necessitat de professors d'EF (d’aquí
el nom) i d’entrenadors esportius de millor qualitat, va oferir als nous
professionals un mercat laboral abundant. Fins i tot quan s’anaven obrint
molts altres àmbits laborals amb la democratització de l’esport,
els llicenciats en EF es podien permetre escollir i abandonar els nous jaciments
dins l’esport de rendiment, la gestió esportiva municipal, la direcció
esportiva de programes en centres esportius i altres donat que la docència
pública en secundària era una feina ben pagada i segura, que
inclusiu permetia fer altres tasques dins l’esport. Tots aquests espais es
van anar cobrint per altres treballadors amb o sense formació específica.
Ara que l’oferta de llocs de treball ja no és tant prolífica,
reclamem la necessitat de que tots aquests treballs siguin ocupats per personal
qualificat, quan durant 15 o 20 anys s’ha permès que ho fessin els
no-qualificats pel desequilibri de oferta (de fenia) –demanda (de professionals).
Ara és molt més complicat exigir aquest fet.
Quin és el panorama actual? L’activitat física i l’esport es
continua considerant un filó d’ocupació, però la majoria
de llocs de treball no demanden una qualificació de llicenciatura,
sinó que la saturació de professionals del mercat al ampliar-se
diversos nivells formatius alguns homologats i molts altres no homologats
fa que els contractadors busquin el “bo, bonic però sobretot barat”,
permetent-se gaudir de llicenciats a preu de batxillerat.
Cada setmana veiem alguns exemples inclús com a gran novetat televisiva:
- Uns psicòlegs fan uns programes per a persones amb depressió
(i resulta que són programes d’activitat física utilitzant
diverses eines com l’expressió corporal, etc. per millorar l’autoestima,
augmentar les relacions socials i superar aquest síndrome)
- Uns metges fan programes d’exercici en un parc, i resulta
que són un èxit per què l’exercici físic és
boníssim
- Uns fisioterapeutes treballen exercicis per millorar la qualitat de
vida d’uns avis en una residència
I també:
- Uns socorristes són els monitors de natació de grups
de nens en les piscines
- Un jugador de l’equip juvenil és l’entrenador dels benjamins
en un determinat esport
- Un jove amb un curs de 10 hores de musculació és el responsable
de la sala de màquines d’un gimnàs
- L’entrenador d’un equip de voleibol és a qui encomanen el programa
d’activitat física amb gent gran
- .... a que us sonen aquests exemples, a segle XIX, XX o XXI?
Doncs resulta que nosaltres fa anys que ho sabem, però o no ens acabem
de creure les possibilitats de l’exercici físic, o ens falta formació
en marketing, o no sabem publicitar-nos suficientment, o no tenim capacitat
per saber crear els nostres productes i la nostra feina.
Per què les bonances de l’exercici físic sempre venen del marketing
americà al promocionar noves activitats de fitness, o d’altres professionals
que utilitzen l’exercici físic com a mitjà per la més
gran varietat d’objectius: millora física, rehabilitació, millora
emocional i psicològica, millores socials, integració social,
educar en valors, transmetre hàbits positius, i un llarg etcètera?
I si som conscients del potencial de l’exercici físic, perquè
no ho explotem nosaltres?
Jordi Ticó.
